Festival de Folklife Com a Principiant de Conversa

El director Michael Atwood Mason reflexiona sobre els poders transformadors de l’intercanvi cultural

Reunir el públic nord-americà amb artistes tradicionals i populars per compartir la seva creativitat -i les seves vides- comença la conversa. (Francisco Guerra, SI)
smithsonian.com

Read this article in English here.

Un dels objectius més conreats i ambiciosos de l’edició anual del festival Smithsonian és posar un rostre humà a comunitats distants i permetre al públic dels Estats Units interactuar de manera significativa amb persones d'altres nacions i d’altres regions del món. És ja una llarga tradició, 52 anys d’història, acollint artistes, músics, geganters i castellers a l’Avinguda Nacional de Washington DC per sondejar la profunditat dinàmica i la comprensió d'aquests intercanvis culturals. Els visitants poden mirar un participant als ulls, compartir-hi un somriure, una història, una cançó o una conversa, amb el que esperem aportar una major i més significativa comprensió del món, transcendint supòsits i estereotips desafiadors.

El 27 de juny l’edició d’enguany del Festival Smithsonian Folklife acollirà novament al voltant de les franges de gespa de l’Avinguda Nacional de Washington DC un espectacle cultural estiuenc durant deu dies i dos caps de setmana. L'enfocament d'aquest any es centre en les empreses creatives i en les activitats culturals que generen valor econòmic i social per comunitats d’arreu del món.

Aquesta narrativa es desenvolupa en dos programes: "Armènia: Creació d'habitatges" i "Catalunya: tradició i creativitat de la Mediterrània". Durant el nostre llarg esforç de recerca i planificació de quatre anys per als programes d'aquesta edició, i davant la sorpresa de l'equip del Festival, hem aconseguit convidar i ara allotgem prop de 400 persones d'aquests dos grups culturals.

Tant Armènia com Catalunya lluiten activament per definir els seus propis futurs polítics. Hi ha un gran potencial per converses dramàtiques i significatives a mesura que Armènia troba l’equilibri després del recent activisme durant la Revolució de Vellut a principis d'aquest any. I també mentre Catalunya busca un nou camí per sortir del seu bloqueig polític després del seu disputat vot per l’independencia el passat octubre.

Lívia Garreta "pinta amb rajoles" per crear trencadís vius i colorits. (Narek Harutyunyan, SI)

A Armènia, la festa, la gastronomia, la producció de vins i les tradicions artesanals indiquen la importància de la sostenibilitat econòmica i cultural davant del canvi i la forma en què aquestes pràctiques creen el sentiment de la llar, tant en concepte com en forma.

Catalunya té una llarga tradició en la creació d'organitzacions formals i informals que tenen com a objectiu mantenir un fort sentit d'identitat local. En tots dos casos, aquestes xarxes reforcen una cultura popular potent, que expressa valors socials compartits. Malgrat les tensions polítiques, el treball de les empreses creatives continua ininterrompudament i la vida cultural persisteix.

Un grup de ball juvenil es prepara per a la seva actuació a la Festa anual del Vi Areni a Armènia. (Sossi Madzounian, SI)

Els participants del festival es delecten en aquestes expressions culturals quotidianes, que sovint són font d'algunes sorpreses bastant espectaculars i meravelloses. Els membres que participen magistralment al teatre d'ombres armeni, per exemple, són excellents en el cant, el ball i en el torrar. Alguns sirians-armenis s'han instal·lat a Erevan, la capital i la ciutat més gran d'Armènia, i han començat a guanyar-se la vida ensenyant i elaborant brodats tradicionals, una tradició importada per les seves àvies a Síria durant el crepuscle de l'Imperi Otomà. Els ciutadans catalans, treballadors i empresaris de dia, passen el temps lliure fent processons exuberants pel carrer. I el guardonat Forn cooperatiu La Fogaina fabrica pa i pastes ecològiques. Durant la gran recessió, cinc empleats van iniciar un nou negoci a la Catalunya rural.

Cal esperar dels participants que responguin des de les seves pròpies perspectives complexes. És a través d'interrogar-se repetidament i de mantenir converses generatives que el Festival Smithsonian Folklife provoca anualment una reflexió pròpia per part dels participants, de manera que sovint en surten amb un sentit d'identitat molt més gran i una major apreciació del seu propi patrimoni cultural.

Fent conviure artistes tradicionals i populars perquè comparteixin la seva creativitat -i les seves vides- amb el públic dels Estats Units podem explorar respostes matisades a algunes de les preguntes més inspiradores dels nostres temps.

Com i quan ens unim en una època en què tanta història i tants assumptes ens separen? Què està en joc per a les nostres comunitats i nosaltres mateixos quan expressem el que més ens importa? Com es ens transforma i capacita el compartir les nostres histories? Aquestes mateixes preguntes ajuden a la gent a determinar com volen viure junts quan busquen definir els seus propis futurs.

El Festival Smithsonian Folklife té lloc al National Mall de Washington, DC, del 27 de juny a l’1 de juliol i del 4 de juliol al 8 de juliol del 2018. Explora més sobre la cultura armènia i catalana al lloc web del Festival. Per obtenir més informació sobre l'assistència al Festival, visita el calendari diari.

About Michael Atwood Mason
Michael Atwood Mason

Michael Atwood Mason, director of the Smithsonian Center for Folklife and Cultural Heritage, is a folklorist whose research explores how people use their cultural traditions to change their lives. He is author of the cultural blog Baba Who? Babalú! and his writing and exhibitions have run the gamut from detailed studies of ritual in the Afro-Cuban religion Santeria to co-curated exhibitions and programs on living cultural traditions.

Read more from this author |
Tags

Comment on this Story

comments powered by Disqus